| Log Revolution Balvan revolucija Балван револуција | |
|---|---|
| Part of War in Croatia | |
 | |
| Date | August 17, 1990 |
| Location | |
| Lead figures | |
La Revolució dels Troncs (English: Log Revolution, Croatian: Balvan revolucija) va ser una insurrecció que va tenir lloc a les àrees amb significant població sèrbia de la República de Croàcia, i que es va iniciar el 17 d'agost de 1990.[1]
Després d'un any de tensions, on s'hi van arribar a produir escaramusses, els esdeveniments van portar a la Guerra d'independència croata.
Rerefons
editDurant la campanya electoral (abril i maig de 1990) de les primeres eleccions lliures al parlament de Croàcia, les relacions ètniques entre croates i serbis van convertir-se en un tema de debat polític.
A Berak, un grup de serbis va arribar a alçar barricades per a impedir la realització de les eleccions.[2]
Durant l'acte de transició de govern entre les antigues autoritats de Croàcia (de la Lliga dels Comunistes de Iugoslàvia) i el nou govern elegit a les urnes (Unió Democràtica Croata), l'Exèrcit Popular Iugoslau (JNA) va organitzar unes "maniobres militars ordinàries" consistent en desplegar el 63 regiment de paracaigudiestes a l'Aeroport de Pleso, el que va ser entés com una demostració de força which was taken as an implicit threat.[2]
El 14 de maig de 1990 l'exercit va prendre les armes de les Forces de Defensa Territorial de Croàcia,[3] per tal d'impedir que el govern crata puguera disposar d'armament tal com Eslovènia ho havia fet previament en absorbir les de la Força de Defensa Territorial de la seua república.[2] Segons Borisav Jovic, esta acció va realitzar-se per ordre de la República de Sèrbia. El desarmament de les Forces de Defensa Territorial deixava a Croàcia en una posició extramadament vulnerable davant la pressió de Belgrad, en un moment en que diferents líders serbis disputaven públicament quines havien de ser les fronteres territorials de Croàcia.[4]
En una mesura de protesta, la facció més militant dels Serbis de Croàcia va començar a rebutjar l'autoritat del govern croata des de 1990, realitzant diferents mítings i manifestacions en aquelles àrees on els serbis eren majoria.[1]
Entre juny i juliol de 1990, els representants de la minoria serbia rebutjaren obertament les propostes del govern per a modificar la Constitució de l'encara República Federal Socialista Croata, eliminant la simbologia heretada de l'època comunista.[2] Des del govern es va proposar recuperar l'antic escut croata en forma d'escaquer, conegut com šahovnica. L'escut de Croàcia entre 1990 i 1991 tenia els quadrats superiors exteriors de color blanc, la mateixa distribució de colors que havia tingut l'escut durant el règim ustàixa durant la Segona Guerra Mundial, que havia realitzat netejes ètniques contra els serbis al seu territori menys de cinquanta anys abans.[5]
En estiu de 1990 el govern croata va prendre algunes mesures de caràcter nacionalista, com prohibir l'ús de l'alfabet ciríl·lic (propi dels serbis) en textos oficials.[6][7] Als programes escolars es va suprimir el contingut que fera referència a la història de Sèrbia, i a la literatura feta per serbis. Serbians in public institutions "loyalty sheets" to the new Croatian government forced to sign. Refusing to do it immediately dismissed. It was especially noticeable in system of the Ministry of Internal Affairs, and the part of Serbians serving there was arrested. Pressure upon representatives of the Serbian intellectuals was put.[7][8]
Blockades
editLiderats per Milan Babić i Milan Martić, els serbis de Croàcia proclamaren l'OAS de Kninska Krajina en agost de 1990 i començaren a blocar les carreteres que connectaven Dalmàcia amb la resta de Croàcia. La bloacada es va realitzar principalment amb troncs tallats dels boscos propers, fet que va propiciar que els esdeveniments es conegueren com "la revolució dels troncs". Els organitzadors van ser armats de manera clandestina amb armament facilitat per Martić.[1] L'acció va ser premeditada i es va realitzar en estiu per tal de causar un impacte negatiu al turisme croata a les costes de Dalmàcia.
The revolt was explained by the Serbs with words that they are "terrorized [by Croatian government]" and that they "[fight for] more cultural, language and education rights". Serbian newspaper "Večernje Novosti" wrote that "2.000.000 Serbs [are] ready to go to Croatia to fight". The Western diplomats commented that the Serbian media is inflaming passions and Croatian government said "We knew about the scenario to create confusion in Croatia...".[9]
The minor skirmishes of the Log Revolution had apparently caused a police casualty - in the night of November 22/23, 1990, a Croatian police car was fired upon on a hill near Obrovac and one of the policemen, 27 year old Goran Alavanja, died of seven gunshot wounds. The incident involved three policemen of Serb ethnicity[10] who were reportedly shot by a sole rebel Serb gunman, but the murder was never actually officially resolved.[11]
In another earlier incident near Petrinja, another Croatian policeman one Josip Božićević, was shot by a firearm in the night of September 28, 1990,[11][12] and a leaked Ministry of Internal Affairs memo classified this as a fatality.[11]
On December 21, 1990, the municipalities of Knin, Benkovac, Vojnić, Obrovac, Gračac, Dvor and Kostajnica adopted the "Statute of the Serbian Autonomous Region of Krajina".[13]
Over two hundred armed incidents involving the rebel Serbs and Croatian police were reported between August 1990 and April 1991.[13][14]
Aftermath
editThe open hostilities of the Croatian War of Independence began in April 1991.
As a part of his plea bargain with the prosecution, in 2006 Milan Babić testified against Martić during his ICTY trial, saying Martić "tricked him into agreeing to the Log Revolution". He also testified that the entire war in Croatia was "Martić's responsibility, orchestrated by Belgrade".[15]
See also
editReferences
edit- ^ a b c "Case No. IT-03-72-I: The Prosecutor v. Milan Babić" (PDF). International Criminal Tribunal for the Former Yugoslavia. Retrieved 2010-08-13.
- ^ a b c d Kreš 2010, p. 6.
- ^ Kreš 2010, p. 54.
- ^ Glaurdic, Josip (2011). The Hour of Europe: Western Powers and the Breakup of Yugoslavia. London: Yale University Press. pp. 90–92. ISBN 978-0300166293.
- ^ Elena Guskova. History of the Yugoslavian crisis (1990-2000). — Moscow: 2001. — P. 137. — ISBN 5941910037
- ^ Elena Guskova. History of the Yugoslavian crisis (1990-2000). — Moscow: 2001. — P. 147. — ISBN 5941910037
- ^ a b Yugoslavia in the 20th Century: Sketches of Political History.— Moscow: Indrik, 2011. — p. 780-781. — ISBN 9785916741216
- ^ Радослав И. Чубрило, Биљана Р. Ивковић, Душан Ђаковић, Јован Адамовић, Милан Ђ. Родић и др. Српска Крајина. — Београд: Матић, 2011. — С. 201-206
- ^ Roads Sealed as Yugoslav Unrest Mounts, New York Times, August 1990
- ^ "Naša domovina - I Jovan je branio Hrvatsku". Slobodna Dalmacija (in Croatian). 26 October 2009. Retrieved 17 September 2011.
- ^ a b c Jasna Babić (2002-01-08). "406 ubojica slobodno šeće Hrvatskom" [406 murderers walk free in Croatia]. Nacional (in Croatian). Archived from the original on 1 July 2012. Retrieved 2011-09-17.
{{cite news}}:|archive-date=/|archive-url=timestamp mismatch; 18 April 2010 suggested (help) - ^ "Ubrzana priprema JNA za borbeno djelovanje u RH". Hrvatski vojnik #261 (in Croatian). October 2009. Retrieved 2011-09-26.
- ^ a b "Final report of the United Nations Commission of Experts established pursuant to security council resolution 780 (1992), Annex IV - The policy of ethnic cleansing; Prepared by: M. Cherif Bassiouni". United Nations. 28 December 1994. Retrieved 19 March 2011.
- ^ David C. Isby, "Yugoslavia 1991: Armed Forces in Conflict", Jane's Intelligence Review 394, 402 (September 1991)
- ^ Goran Jungvirth (2006-02-17). "Martić "Provoked" Croatian Conflict". Institute for War and Peace Reporting. Retrieved 2007-06-12.
Sources
edit- Kreš, Marija, ed. (September 2010). "Prilog "Policija u Domovinskom ratu 1990. - 1991."" (PDF). Glasilo "Mir, Ugled, Povjerenje" (in Croatian) (42). Ministry of Internal Affairs of the Republic of Croatia. ISSN 1846-3444. Retrieved 2011-09-30.